dimecres, 19 / març / 2008

Mallorca rules

Mallorca ha estat "notícia". L'ara ex-regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma (però encara funcionari de la Delegació d'Economia i Hisenda) Javier Rodrigo de Santos protagonitzà un escàndol al que, per altra banda, les mallorquines ja estem acostumades: malversació de doblers públics. "Quina novetat!", vàrem pensar moltes de les que seguim -d'enfora o de prop- l'actualitat de l'illa. De Santos és un vell conegut dels moviments socials i ecologistes de Palma en particular i de Mallorca en general. Fou el cap visible, juntament amb altres personatges, del macro-projecte d'hospital a Son Espases. I, mentrestant, malversava doblers públics.


Dia 13 de març va sortir la notícia i el mateix vespre, canviant de canal,
veig que estan entrevistant Rosa Estaràs -cap de l'oposició al parlament balear- a IB3. Deu mesos després d'estar a l'oposició pareix que ha assumit fer-la: "no es pot edificar en es camp, perquè és pa per avui i fam per demà". I tan ampla. Què vos pensàveu? Que les autopistes, els camps de golf, les infraestructures innecessàries i Son Espases estaven construïdes al camp? No, no. Anau errades. Que el PP balear ha destrossat Mallorca no és cap novetat. Com tampoc no ho és el cas De Santos o que Rosa Estaràs digui aquestes coses. Venim d'uns anys on casos com el de corrupció a Andratx, el cas Rasputin, el cas Mapau o el cas Bitel no són novetats. I, a més, coneixem el procés: se'n xerra dues setmanes (el que els diaris vulguin, bàsicament) i després queda a l'aire i s'acaba oblidant per complet.


La regla primordial que pareix que té la classe política a l'illa és la d'oblidar. Unes obliden casos com els ja esmentats i altres obliden que fa molt poc aguantaven pancartes. Eren unes pancartes amb una reivindicació clara i fins i tot ho varen incloure al seu programa electoral. Però és igual, qui se'n recorda? L'estructura del futur hospital ja està en marxa i conviu amb les grues que l'envolten. Si vas per la carretera de Valldemossa veus un monstre que a mesura que avances es va fent més gran. Ferest.


Tanta sort que hi ha gent que no oblida tan fàcilment. Si no, aniríem arreglades.

dimarts, 11 / març / 2008

d'eleccions, partits i vots


Reconec, des d'aquí, que em fascinen les reaccions dels partits polítics després d'unes eleccions (i més si són les espanyoles). Quan et penses que s'ha acabat tot, t'equivoques: ara arriba la catarsi. Ara arriba el moment de les valoracions, dels resultats apresos de memòria i de les frases-tipus de cada any ("no hem assolit l'objectiu de...", "hem revalidat el nombre de vots a...", "estem satisfets d'uns resultats que...", etc.). Ara arriba el moment de riure o plorar, de mostrar indiferència o ignorància, de pactar o no pactar un govern que pressumirà de fer feina "per i per a la gent". La campanya electoral s'ha acabat, però ara arriba la post-campanya (que, sota el meu parer, és bastant més entretinguda).

Em fascina veure com partits que ja podien intuir durant la pre-campanya i la campanya electoral que no assolirien cap dels seus objectius ploren i justifiquen les seves mancances. Com reconeixen que s'han equivocat i que han fet el ridícul. Com, de retruc, cerquen motius externs a la seva derrota i intenten, sense gaire èxit entre la població amb un poc de coneixement, traslladar les culpes a altres partits. Em fascina. De veres que sí.

Em fascina veure com els partits "guanyadors" es tiren flors com si no tenguessin padrina. Com segueixen prometent coses que saben que no podran cumplir. Com tenen bona cara durant un mes.

Totes aquestes coses em fascinen perquè si mir al meu redol la vida segueix igual que fa quatre dies i que la campanya electoral i les eleccions en si han estat una anècdota més. Al meu redol Espanya queda enfora i els problemes que teníem la setmana passada els seguim tenint avui.

I després ens demanin que els votem. Té gràcia.


" (...) No us recorda la indiferència dels nostres partits polítics quan 3.000 persones els demanen que actuin per aconseguir la plena normalització a les escoles? No ens hem mogut, d'ençà de l'any 76? La transició espanyola té com a característica que, a canvi de poder votar cada quatre anys, ens fa empassar una constitució que consagra que el poble major governi els més petits. Unes lleis que fan que les ràdios i les televisions públiques d'un estat on parlen quatre llengües només emetin en la del poble que governa els altres i que s'aprofitin per fer propaganda només d'una determinada cultura. Si no, mirau què li va sortir de car a Sánchez Dragó entrevistar Raimon per LA DOS, diumenge passat va haver d'entrevistar Aznar com a compensació".

Què hi fan aquí, tan a disgust? (Avui, 23 de febrer de 1984). Manuel de Pedrolo.



dimarts, 26 / febrer / 2008

de definicions, diccionaris...


Si anau a qualsevol diccionari i cercau paraula, segurament trobareu una definició prou extensa. És una paraula que prové del mot llatí parabola, que significava "comparació" o "proverbi" i que amb el llatí vulgar va passar a significar "mot" o "vocable". Sabent que ens trobarem moltes definicions i l'etimologia d'aquesta - que sempre és important i no fa mal a ningú saber d'on vénen les paraules -, ens podem fer una idea (i que punyetes! Que tothom coneix, més o manco, el significat d'aquest mot!). Els diccionaris estan per consultar dubtes, però també per aprofundir en el significat de les paraules. Si vaig a un diccionari, per exemple al Diccionari de la llengua catalana (Segona edició), trob, a primera vista, una llista llarga; me fix en una, però: "mot en tant que serveix per a expressar el pensament".

D'acord. Fins aquí vos he explicat una història més o manco trascendental sobre les paraules, el diccionari i els resultats que es poden obtenir. Quan he vist aquella definició, però, he pensat la poca importància que se li dóna a les paraules. Si es pren com a referència la definició en qüestió, per què passejant per la xarxa (blogs, fotologs, pàgines, etc.) o pels diaris i revistes que llegim (que volen expressar algun pensament, clar) hem de trobar tantes poques ganes d'escriure bé?

Defensar un projecte polític, una idea, un sentiment, una cançó o una teoria sobre els cràters a Mart va lligat a les paraules. Es necessiten per fer arribar qualque missatge, perquè el projecte polític, la idea, el sentiment, la cançó i la teoria siguin entenedors. Com es pot ser entenedor i entenedora si no s'escriu bé? És més, per què ni s'intenta? La llengua s'ha de protegir, sí; però no només parlant-la, sinó també escrivint-la. I no costa res apretar un botó i cercar la paraula al diccionari (o consultar les diferents pàgines que vos pos aquí a baix, a part de l'enllaç anterior del DIEC2):

La meva primera vegada havia d'anar sobre això...

"Mira, mira bé,
mira amb la punta dels dits,
mira amb els ulls entelats,
mira amb el nas,
diu escolta,
diu escolta, mira i tasta,
ei,
mira amb les teves paraules
i així amb tots sis senys mirant"
(...)

Consol. Enric Casassas