Mallorca ha estat "notícia". L'ara ex-regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma (però encara funcionari de la Delegació d'Economia i Hisenda) Javier Rodrigo de Santos protagonitzà un escàndol al que, per altra banda, les mallorquines ja estem acostumades: malversació de doblers públics. "Quina novetat!", vàrem pensar moltes de les que seguim -d'enfora o de prop- l'actualitat de l'illa. De Santos és un vell conegut dels moviments socials i ecologistes de Palma en particular i de Mallorca en general. Fou el cap visible, juntament amb altres personatges, del macro-projecte d'hospital a Son Espases. I, mentrestant, malversava doblers públics.Dia 13 de març va sortir la notícia i el mateix vespre, canviant de canal,
veig que estan entrevistant Rosa Estaràs -cap de l'oposició al parlament balear- a IB3. Deu mesos després d'estar a l'oposició pareix que ha assumit fer-la: "no es pot edificar en es camp, perquè és pa per avui i fam per demà". I tan ampla. Què vos pensàveu? Que les autopistes, els camps de golf, les infraestructures innecessàries i Son Espases estaven construïdes al camp? No, no. Anau errades. Que el PP balear ha destrossat Mallorca no és cap novetat. Com tampoc no ho és el cas De Santos o que Rosa Estaràs digui aquestes coses. Venim d'uns anys on casos com el de corrupció a Andratx, el cas Rasputin, el cas Mapau o el cas Bitel no són novetats. I, a més, coneixem el procés: se'n xerra dues setmanes (el que els diaris vulguin, bàsicament) i després queda a l'aire i s'acaba oblidant per complet.
La regla primordial que pareix que té la classe política a l'illa és la d'oblidar. Unes obliden casos com els ja esmentats i altres obliden que fa molt poc aguantaven pancartes. Eren unes pancartes amb una reivindicació clara i fins i tot ho varen incloure al seu programa electoral. Però és igual, qui se'n recorda? L'estructura del futur hospital ja està en marxa i conviu amb les grues que l'envolten. Si vas per la carretera de Valldemossa veus un monstre que a mesura que avances es va fent més gran. Ferest.Tanta sort que hi ha gent que no oblida tan fàcilment. Si no, aniríem arreglades.
